GLACIARS I GLACIACIONS I: PAISATGE ASSOCIAT A L’ACCIÓ D’UN GLACIAR ( Mar Lara i Alex Méndez)

Primer de tot, per veure els paisatges associats al glaciars, explicarem què és un glaciar per tal d’ubicar-nos en el tema.

Un glaciar és una gruixuda massa de gel que s’origina a la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, mostrant evidències de flux en el passat o en l’actualitat. Perquè una glacera pugui existir, ha de haver-hi una zona de neu permanent, és a dir, una zona on permanentment estigui per sota dels 0 graus. La neu que s’hi va acumulant alimenta a les glaceres, creant així una zona de alimentació. Amb el pas del temps, entre 7 i 10 anys, aquesta neu es pot convertir en gel glacial i crear una nova glacera. Durant els anys 90 va començar el desgel i la línia d’equilibri de la glacera es trobava al voltant dels 3100m.Actualment aquesta cota ha augmentat, i no es pot saber a quina cota es troba al Pirineu ja que no hi ha la suficient altitud. El que si que podem saber, es que als Alps  la cota de  equilibri es troba entre els 3500 i 4000m.
Fases de la formació d'un glaciar: 

Les glaceres tenen diferents parts:

- Glacera: gran massa de gel i de neu formada a partir de grans acumulacions de neu al llarg del temps. Les glaceres tenen moviment propi, ja que es desplacen cap al fons de les valls  , on la neu es va acumulant i amb el pas del temps es converteix en gel glacial.

- Congestes de gel: masses de neu i gel similars a les glaceres però al tenir un menor volum no tenen capacitat de desplaçar-se. Acostumen a ser les restes o fragments de grans glaceres.

- Congesta de neu: acumulació temporal de neu però no forma un aparell glacial.

La temporada de gel s’avança en l’actualitat aproximadament tres setmanes respecte els anys 90, és a dir, actualment comença a primers de junys mentre que durant els anys 90 començava a finals de juny. Per mesurar el retrocés de les glaceres, s’utilitza la comparació de imatges i es fa un estudi de la seva evolució. L’estudi afirma que cada any les glaceres disminueixen entre 20 i 25 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de gruix. Les glaceres també pateixen fraccionaments, en que es divideixen en trossos per les parts laterals o superiors. Actualment, hi ha 50 aparells fraccionats en 111 divisions que estudien l’estat de les glaceres al Pirineu. Molts cops ens confonem a l’hora de parlar de les glaceres, ja que s’ha de diferenciar entre glaceres, congestes de gel i congestes de neu.

També introduirem les parts del glaciar també per dir-ne quines són visibles i quines no. Això s’associa amb els paisatges relacionats amb els glaciars ja que parlarem què és visible d’ells.

- Àrea d’acumulació o circ: La zona més elevada del glaciar, on poc a poc es va acumulant la neu.

- Àrea d’ablació: És la zona del glaciar on succeeixen els processos de fusió i evaporació. Gràcies a aquests processos, el glaciar manté l’equilibri entre l’augment i la pèrdua de massa.

- Esquerdes: Es troben a la zona on el glaciar flueix amb més rapidesa.

- Morenes glaciars:  Són les bandes de sediments que creen betes fosques sobre la superfície del glaciar.

- Terminal: És l’extrem inferior del glaciar. En aquesta zona es desfà la neu acumulada al llarg del procés.

TIPUS DE GLACIARS

- Glaciars alpins: son aquells glaciars que es troben a una gran altura, formats per antics rius que durant l’època de gel es van congelar i en l’actualitat segueixent congelats. Els glaciars alpins es troben principalment als Alps, però també als Andes i al Himalaia. Tenen una zona de recepció de acumulació de neu anomenada circ, i son els més comuns.

- Glaciars de vall: Són valls que havien tingut un glaciar o que en l’actualitat tenen un. Aquestes valls son rius de gel. Es creen quan l’espessor del gel acumulat en el circ es gran. El gel de les capes inferiors es desplaça cap a fora del circ y cau vall abaix. Els fragments  rocosos que conté aquest gel provoquen que la vall s'eixampli.

- Glaciars de meseta: els glaciars de meseta son glaciars de menor mida. Son semblants als glaciars de casquet, però d’un menor tamany. Es situen en zones elevades i mesetes. Aquests glaciars son típics sobretot de Islàndia.

- Glaciar de casquet: els glaciars més grans són els glaciars de      casquet. Son masses de gel que no son afectades pel paisatge i s’extendeix per tota la superfície. Els marges d’aquests glaciars són més prims. En l’actualitat els únics llocs on podem trobar aquests tipus de glaciars són Groenlàndia i la Antàrtida.

FORMES CREADES PER L’EROSIÓ GLACIAR

- Valls glaciars: Una vall glaciar, es defineix com aquella vall per el que circula  o ha circulat un glaciar de dimensions importants. Les valls glaciars són rius de gel, es formen quan l’espessor del gel acumulat en el cercle és gran.

- Arestes i horns: Són crestes punxegudes de cantonades agudes denominades arestes i pics piramidals aguts denominats horns que es projecten per sobre els voltants. S’originen a partir de l’augment de tamany dels circs produït per arrencament i per l’acció del gel.

- Roques aborrallonades: Les roques aborrallonades solen aparèixer, generalment en grups, sobre substrats de roques cristal·lines que van estar cobertes per glaceres de casquet o en les zones dels llindars en glaceres de tipus alpí. La mida és molt variable, des d'al voltant de metro fins a diversos centenars.

Morenes: son petites serralades que es formen amb material que anomenen till. Aquest till es material format per glaciars que no està estratificat. El material encara no està estratificat perquè porta menys temps en la zona i el pes de la neu encara no ha fet la seva funció.  

-Morena lateral: és aquella on els materials es troben a les ribes dels glaciars. En els laterals d’aquests, espot observar tots els materials que formen aquesta morena.

-Morena central: quan les morenes laterals tenen una gran amplitud, es poden ajuntar entre sí en el centre de una vall de confluència de glaciars. Aquesta unió s’anomena morena central.

-Morena terminals: estan formades per depòsits de emmagatzematge de desgel de un glaciar. Normalment es situa en la part final del glaciar i es fruit del transport dels materials i del efecte de la gravetat.

-Morena de fons Drumlins: aquest tipus de morenes es formen sota el gel. El till estarà sobre les roques i serà afectat pel desgel i en conseqüència serà afectat també per l’aigua. 

FORMES CONSTITUÏDES PER EROSIONS GLACIARS ESTRATIFICADES

- Planes al·luvials:  Una plana al·luvial, plana d'inundació, o vall d'inundació, és la part orogràfica que conté una plana i que pot ser inundada davant una eventual crescuda de les aigües d'aquest.

- Dipòsits en contacte amb el gel:  Quan el final d’un glaciar que s’està desfent s’encongeix fins a un punt crític el flux es deté pràcticament i el gel s’estanca. Aquestes acumulacions es denominen dipòsits i estan en contacte amb el gel.

Un cas molt especial: el Paisatge dels fiordos

Els fiordos es formen quan hi ha una entrada del mar formada per la inundació d’una vall o parcialment tallat per l’acció dels glaciars. Es tracta d'una vall de gran profunditat en forma d'U produït pel desglaç d'una glacera i ocupat per les aigües del mar.

Quan l’aigua es congela, forma una vall submergida amb forma de U, tot i que la part inferior està sota el nivell del mar. Els fiordos destaquen per la seva gran profunditat, formant un “sill”. Alguns fiordos poden arribar a tenir una profunditat màxima de 1270 metres. Degut a que es formen a partir d’àrees cobertes per glaciars, per això només apareixen en altures altes. La seva entrada del mar característica té una sèrie de ramificacions, també conegudes com a ramals, que serien com els afluents pel que fa als rius. Els fiords presenten unes vessants pronunciades i zones de barrancs i praderies situades entre el mar i les cims muntanyoses.Entre els seus elements del paisatge més característics destaquen les cascades, els rius, els llacs i els boscos frondosos de bedolls. La majoria d'ells són navegables i les aigües són tranquil, de manera que els creuers en els fiords noruecs s'han convertit en una de les propostes turístiques més valorades.

Preguntes:

1) Quant temps triga el gel en convertir-se en gel glaciar?
2) Quina diferència hi ha entre els glaciars alpins i els glaciars de vall?
3) Com s'originen les arestes?