Històries de icebergs

L’enorme casquet de gel que cobreix Groenlàndia es desplaça de les zones més altes, al centre de l’illa, cap a la costa. Encara que costi de creure, el gel de les glaceres es desplaça, com l’aigua dels rius, muntanya avall. (A velocitats molt més lentes, és clar: alguns metres cada any)

Iceberg al mar del Labrador (Canadà)

Aquest iceberg provenia de Groenlàndia. El seu pes estimat és de 300 milions de tones. Cada any Groenlàndia aboca al mar uns 20.000 icebergs

Només les glaceres de les zones més fredes de la Terra, com Groenlàndia o l’Antàrtida, arriben al mar. Quan ho fan, es fragmenten en immensos blocs de gel que, enduts pels vents i els corrents marins, es desplacen cap a mars més càlids on s’acaben fonent.

Al voltant dels icebergs hi ha històries increïbles, però certes, com la següent: En els primers dies de la Segona Guerra Mundial, quan Gran Bretanya necessitava més portaavions per fer front als submarins alemanys a l’Atlàntic, l’inventor Geoffrey Pyke (1894-1948), va començar a pensar en la possibilitat d’utilitzar icebergs... per a fer portaavions! Pyke coneixia la gran resistència dels icebergs a les explosions i que els pilots de l’Àrtic havien utilitzat a vegades masses flotants de gel com a pistes d’aterratge i enlairament, Seria possible utilitzar el gel per a construir portaavions més econòmics?

La idea de Pyke es va guanyar l’entusiasme del primer ministre Winston Churchill el 1942, i l’inventor va començar a dibuixar-ne els plans. Li va posar el significatiu nom d’Habbakuk. Aquest era el nom d’un profeta bíblic que, al voltant de l’any 600 aC, va escriure un llibre en el que es “prometia el triomf final de la justícia sobre el mal, una gesta que no seria mai creguda”.

El projecte consistia en construir un portaavions de 600 m de longitud. Les parets del buc, de 15 m de gruix, serien de “pykrete” (de Pyke i “concrete”, en anglès, formigó), una barreja d’aigua i polpa de fusta.  Quan es va construir un model reduït del Habbakuk, de només 18 m en el llac Patrícia a Canadà, el govern britànic va començar a repensar-s’hi. Fins i tot en temperatures tan baixes com les canadenques, caldria el treball de 8.000 homes durant 8 mesos per congelar i muntar els gairebé 280.000 blocs de pykrete necessaris per construir tot el portaavions. El cost calculat de 70 milions de dòlars, feia del Habbakuk un portaavions tan car com els convencionals d’acer i, a més, molt més problemàtic. A finals de 1943, quan els aliats varen guanyar la guerra antisubmarina, el projecte del Habbakuk va ser abandonat. Cinc anys més tard, el 1948, no sabem si decebut pel fracàs de la seva proposta, es va suïcidar.

Projecte del portaavions Habbakuk

A la secció pot observar-se que dins del seu gruixut buc, l’Habbakuk havia de tenir lloc per als hangars, zones per a la tripulació, un sistema de refrigeració per evitar la fusió del pykrete i un generador elèctric per alimentar els 26 motors del vaixell. 

1- Un altre iceberg relacionat amb la Història és el que va xocar amb el Titànic. Esbrina com va passar ,  a quina zona de l'oceà i per què precisament allà.

2- Fa poc va sortir una notícia ( clicka a sobre de la paraula notícia) a la Vanguardia on es parla d'uns problemes de navegació que han ocasionat uns icebergs aprop d'on es va esfonsar el Titànic. Quines són els principals motius que ocasionen aquest problema? Hi ha alguna solució?

3- Busca alguna altra notícia relacionada amb els icebergs. Posa el títol i fes un petit resum.