Com pot ser que una persona com Wegener que no tenia gaires coneixements de geologia (la ciència que estudia els materials, l’estructura, l’origen i l’evolució de la Terra) arribés a proposar una hipòtesi tan revolucionària com la deriva continental? Una vella història, que avui sabem que és falsa, explicava que la idea li va passar pel cap a la seva primera expedició a Groenlàndia l’any 1906, contemplant l’espectacle del trencament de les enormes masses de gel quan arriben al mar i formen els icebergs.
Els núvols d’escuma i glaç en la base de la glacera, indiquen el despreniment d’un nou iceberg.La part frontal d’aquesta glacera té 60 m d’alt. En arribar al mar, l’erosió de la base per part de les onades i la fusió de la superfície, acaben fragmentant el gel i es formen els icebergs
La realitat, segons va deixar escrit el mateix Wegener, és una altra: La primera idea la va tenir el 1910 quan va fixar-se que les línies de costa de Sud-amèrica i Àfrica encaixaven força bé. La idea, de tota manera li va semblar poc probable i la va abandonar. Wegener no sabia, en aquell moment, que alguns geòlegs del segle XIX havien tingut una idea semblant. Fins i tot havien anat més enllà: Havien proposat l’existència d’un continent format per la unió de totes les terres continentals originalment situades a l’hemisferi sud: Àfrica, Sud-amèrica, L’Índia, Austràlia i l’Antàrtida. Van batejar-lo amb el nom de “Gondwanaland”, que vol dir “la terra dels Gonds” (Els gonds són un poble que viuen al nord de l’India. En la seva llengua, el gondi, Gondwana significa “terra dels gonds”. Així doncs, Gondwanaland, vol dir en realitat “terra - de l’anglès land - de la terra dels gonds”. Massa “terra”, no et sembla?. Per aquest motiu, la denominació inicial de Gondwanaland aviat va ser substituïda per Gondwana)
Tornem als escrits de Wegener. Ell mateix hi reconeixia que, la tardor de 1911, a través de diferents documents que varen arribar a les seves mans per casualitat, va descobrir l’evidència de l’antiga connexió terrestre entre Brasil i Àfrica. No és difícil d’imaginar l’excitació que deuria experimentar. A quina evidència es referia?
En aquells documents es parlava, entre d’altres coses, dels fòssils d’un petit rèptil, no feia més de 40 cm, anomenat Mesosaurus, ben conegut pels paleontòlegs (la Paleontologia és la ciència que estudia els fòssils) però del tot desconegut per a Wegener. Els Mesosaurus s’havien extingit feia uns 270 milions d’anys i només s’havien trobat els seus fòssils a Sud-amèrica i l’Àfrica.
Fòssil de Messosaurus ( Brasil) |
Com que és molt difícil d’imaginar que un animal d’aquesta mida hagués pogut travessar nedant l’oceà Atlàntic, l’única explicació possible, per a Wegener, era que els continents sud-americà i africà havien d’haver estat units en el passat.
Wegener no sabia, en aquell moment, que ja alguns geòlegs del segle XIX, amb no gaire èxit, havien defensat la mateixa idea. La majoria de geòlegs preferia suposar que en el passat alguns continents havien estat units per llarguíssims ponts de terra emergida que després s’havien enfonsat. Els anomenaren ponts intercontinentals.
A Wegener, l’existència d’aquest ponts li va semblar del tot improbable i va posar-se a investigar de valent per trobar més arguments favorables a la nova i excitant teoria que li ballava pel cap.
L'interés de Wegener per la meteorologia no es limitava al clima actual. L’interessava molt la Paleoclimatologia, és a dir l’estudi del clima de temps geològics passats. Com es pot saber el clima de fa centenars de milions d’anys? Evidentment, no hi havia ningú per explicar-ho, però la naturalesa deixa pistes. Només cal saber interpretar-les...
Vegem-ne un exemple:
Morrenes |
Quan una glacera es fon, deixa anar fragments de roca que el gel ha anat arrencant al llarg del seu recorregut. Aquests fragments s’anomenen morrenes. Amb el temps, les morrenes donen lloc a una roca consolidada que s’anomena til·lita.
Quina conclusió podem treure del clima passat d’un lloc si hi trobem til·lites i roques estriades? Doncs, només una: Per allà hi passava una glacera i, per tant, el clima havia de ser ben fred.
El fons rocós sobre el que es desplaça el glaç, d’altra banda, queda ratllat, talment com si li haguessin passat un enorme rasclet pel damunt. Són les estries d’erosió glacial, originades pel fregament del gel i les morrenes del fons sobre la roca.
Quina conclusió podem treure del clima passat d’un lloc si hi trobem til·lites i roques estriades? Doncs, només una: Per allà hi passava una glacera i, per tant, el clima havia de ser ben fred.
Wegener sabia que tant a l’Índia com a nombrosos llocs de l’hemisferi sud, alguns d’ells molt pròxims a l’Equador, hi havia til·lites que tenien més de 200 milions d’anys d’edat. Com que creia molt poc probable que el clima de la zona equatorial hagués estat mai tan fred, només hi havia una possibilitat: Les terres que avui formen Àfrica, Sud-amèrica, Austràlia, L’Índia i l’Antàrtida estaven reunides en un únic continent, Gondwana, que mica en mica s’havia anat fragmentant i desplaçant cap al nord.
Wegener va anar acumulant moltes altres proves. Algunes preguntes de l’activitat 2, hi estan dedicades.
Activitats
2.1. Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells concèntrics formats per cèl·lules. Cada any es forma un anell, el gruix del qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les cèl·lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més lent (les cèl·lules són més petites).
Anells de creixement d'un pi |
Anells de creixement d'una planta herbàcia (Aristoloquia) vistos al microscopi |
Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
Troncs fossilitzats d' Araeucarioxyron, una "mena de pi" ( conífera) al Petrified forest National Park d' Arizona |
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Si voleu saber més coses sobre l’origen del carbó podeu consultar aquí
2.6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener:
Cynognathus |
Lystrosaurus |
-Lystrosaurus: Un altre rèptil força enigmàtic, aquest herbívor. Sabem segur que vivia en zones humides, però els especialistes no s’acaben de posar d’acord sobre com s’alimentava: alguns pensen que ho feia de les plantes de les vores passejant-se lentament, com una tortuga; d’altres, la majoria, opinen que s’alimentava de plantes de dins l’aigua talment com ho fa un hipopòtam. Els seus fòssils tenen edats molt semblants a la del Cynognathus
Glossopteris |
-Glossopteris: Arbre de fulla caduca “a mig camí entre les falgueres i les coníferes”. Podia arribar a tenir uns quants metres d’alçada. Tenia la capçada cònica (com un avet) amb fulles allargades (les més grans que s’han trobat arriben als 50 cm). Els fòssils d’aquest arbre són una mica més antics que els anteriors.
Acabades les presentacions, fixeu-vos en el mapa adjunt. És del 1970, molt posterior a Wegener. No va ser fins aquesta data que es va descobrir la presència Lystrosaurus a l’Antàrtida.
Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Mar Lara, Judit Santos i Àlex Méndez
ResponderEliminar2.1 Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
El pi li posariem 19 anys ja que són diferenciables 19 anells negres i l'aristolòquia 4 anys ja que té quatre franges diferenciables.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi
Arizona es troba al sud-oest dels Estats Units i aquests, al nord d'Amèrica del nord.
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Hauria interpretat que en aquella zona hi havia les mateixes condicions climàtiques durant to l'any i per tant, no es podrien identificar les anelles ja que no es definirien els anells, sinó tot una mateixa massa. Actualment a aquesta zona si que es diferencien estacions, això significa que a l'antiguitat l'Arizona es trobava situada en un altre lloc de la Terra que tenia unes condicions diferents a les d'ara.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
Es situa en el nort cercle polar Àrtic "78°N 16°E"
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Perquè aquests jaciments de carbó es trobin ara en el pol Nord, significa que aquesta zona ha patit un canvi climàtic degut al seu canvi de posició en el planeta. Antigament, es situava a l'Equador (on no existeixen les estacions) i amb els anys esva desplaçar fins el Pol Nord.
2.6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener:
Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Fa 300 milions d'anys el continent era format per un sol, anomenat Pangea. Fa 200 milions d'anys la Pangea es va fragmentar i va començar a viatjar a la deriva fins a arribar a la seva posició actual. D'acord amb aquests fets, les espècies de vegetals i animals es van separar i diversificar.
Adrià Roger, Ferran Gombau i Alexia Domènech
ResponderEliminar2.1. Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells concèntrics formats per cèl·lules. Cada any es forma un anell, el gruix del qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les cèl·lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més lent (les cèl·lules són més petites).Ara hem de fixar-nos els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
El primer, el pi, 20 anys aproximadament. El segon, l'aristolòquia, aproximadament 4. Ho sabem gràcies als seus anells.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
34°17′12″N 111°39′25″O
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement! No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
Wegener hauria interpretat que els arbres que hi han ara fossilitzats a Arizona no es poden haver creat allà, ja que no hi han estacions.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
78ºN16ºE
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Wegener defensava que fa 300millons d’anys tots els continents formaven un de sol anomenat Pangea. Això explica que els arbres acabessin en zones pròximes al pol nord .
2.6. Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Ho podem observar gràcies a que el fòssil Glossopteris que es el fòssil que va estar a més llocs va estar a l’Índia, a l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica i això ens fa pensar que abans estaven tots units.
-Martí Fontdevila i Marina Medina-
ResponderEliminar2.1Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l'aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
El pi tindria uns 20 anys i l'aristolòquia uns 4.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós "Cañón del Colorado". Aquesta vall impressionant es troba a l'estat nord-americà d'Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
Latitud:35,8055
Longitud:-114,7116
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El "Petrified Forest National Park". Rep aquest nom perquè és ple de troncs d'arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d'anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
No sabem si Wegener coneixia o no l'existència d'aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n'hauria fet?
Com és a una latitud amb estacions els arbres no es poden haver format alla, ja que tindrien anells de formació segons les estacions, això vol dir que van néixer en un altre lloc i mitjançant el moviment de les plaques van acabar on són ara.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
Les illes Spitzbergen es troben a mig camí entre Noruega i el pol nord, a les coordenades 77° 9′ 0″ N, 16° 17′ 0″ E.
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Probablement durant Pangea, Europa, Nord-amèrica i Àsia eren sones amb grans boscos tropicals i humits en terreny pantanós, durant la fragmentació de Pangea i formació dels continents actuals Europa, Nord-amèrica i Àsia han mogut cap a zones més fredes i/o gèlides.
2.6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener.
Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Segons els documents que han arribat a les meves modestes mans, hi ha una connexió entre els fòssils de Cynognathus, Lystrosaurus, Glossopteris, ja que es troben en zones diferents i de forma gairebé indubtable puc afirmar que aquests animals i la planta els seria completament impossible creuar els oceans, i segons la teoria de Darwin les possibilitats que simultàniament les tres espècies hagueren evolucionat en la mateixa forma que els coneixem és mínima, amb aquesta informació sobre la taula puc afirmar que els continents actuals no han estat sempre al mateix lloc, sinó que han anat a la deriva fins a la posició actual.
Andrea Pérez, Gisela Díaz i Jordi Llop
ResponderEliminarEls arguments de Wegener
2.1. Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
El pi de la fotografia té 22 anys i el l’aristolòquia té 4 anys, perquè el pi de la fotografia té 22 línies fosques, i cada línies és un hivern que ha passat el pi. Al ’hora de comptar el anys de l'aristolòquia cada línies de basos és un any.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
Coordenades: 30º 05,51 «N» 112º 05,43 «O»
2.3. No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
No tenen anells perquè anteriorment aquests arbres estaven situats en una zona on no hi havien estacions
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
Coordenades: 98º«N», 16º«E»
2.5. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan propera al Pol Nord ja que anteriorment aquestes zones estaven situades en zones tropicals.
2.6. Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Fa 200 milions d’anys tots els continents formaven un sol continent «PANGEA», llavors gràcies a les plaques tectòniques la Pangea es va dividir en 5 continents. Aquesta teoria s’anomena Deriva Continental, pensada per Wegener. Ell es va basar en una serie de proves, les quals confirmen la seva teoria. La primera prova es que si ens fixem en les costes de Sud-America i el les costa de Africa la seva plataforma continental encaixa perfectament. La segona prova es una prova geològica ja que hi ha similitud de serralades continentals en continents ara separats. La tercera prova és que hi ha fòssils d’animals d’un mateix origen en continents separats, els quals anteriorment estaven enganxats, aquesta és la teoria paleontològica. La quarta prova és paleoclimàtica, aquesta prova es basa en que hi ha restes de morfologia glacial en continents diferents. I per últim la cinquena prova és paleomagnètica.
2.1. Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells concèntrics formats per cèl•lules. Cada any es forma un anell, el gruix del qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les cèl•lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més lent (les cèl•lules són més petites).
ResponderEliminar•Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
R/-Té 22 anys.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
R/-Com està a 40* del equador, sempre hi ha estacions.
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
•No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
R/- Has demanat que situem Arizona, per saber si hi ha estacions, ja que com els arbres que has possat a les fotos tenen cercles negres i blancs això vol dir que hi ha han estacions.
-Cercle negre hivern.
-Cercle blanc estiu.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
-78* N 16* E.
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó.
Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
R/-Doncs perquè avancs tot estava unit (PANGEA), llavors tot es va formar a la Zona tropical, i apartir de la deriva continental s’ha separat tot i llavors això explica perquè hi ha jaciments.
2.6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener:
Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
R/-Segons els documents que han arribat a les meves modestes mans, hi ha una connexió entre els fòssils de Cynognathus, Lystrosaurus, Glossopteris, ja que es troben en zones diferents i de forma gairebé indubtable puc afirmar que aquests animals i la planta els seria completament impossible creuar els oceans, i segons la teoria de Darwin les possibilitats que simultàniament les tres espècies hagueren evolucionat en la mateixa forma que els coneixem és mínima, amb aquesta informació sobre la taula puc afirmar que els continents actuals no han estat sempre al mateix lloc, sinó que han anat a la deriva fins a la posició actual.
POL CULLA BALAGUE
Martina Brañas i Janna Felip
ResponderEliminarActivitats dels arguments de Wegener
2.1. Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
El pi té uns 20 anys aproximadament i l’aristolòquia en té 4. Podem contar els anells perquè està situat en una zona amb estacions. Per contra, no observariem els anells.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
Arizona, 34°17′12″N, 111°39′25″O / 34.286667°N,111.656944°O, és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país. Forma part dels estats occidentals i muntanyosos. És el 6è més gran i el 14è més poblat dels 50 estats. Phoenix n'és la capital i la ciutat més gran. Limita amb Nou Mèxic a l'est, Utah al nord, Nevada i Califòrnia a l'oest, i Mèxic al sud, cap al cantó sud-oest de Colorado, i és un dels estats de la regió de Four Corners. És per tant una zona amb estacions.
2.3.Per què us he demanat que situeu Arizona?
Per demostrar que si actualment Arizona té àrbres sense anells, és que aquests no han estat formats a aquesta latitud, es van formar en una altre zona sense estacions i a causa del moviment dels continents s’han traslladat fins arribar a l’actual Arizona.
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
Hagués deduit que aquells àrbres no s’havien formal allà.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
L’arxipèlag norueg de Svalbard està situat a l’oceà àrtic. 78ºN, 16ºE.
2.5.Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Aquest carbó prové d’arbres que creixen en zones tropicals, per tant és impossible que s’hagi format en el pol nord, i si es troba actualment allà és a causa de la deriva continental.
2.6. Ara poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Gràcies a les proves paleontològiques que ens han proporcionat els fóssils trobats, podem confirmar que hi ha una existència de fóssils idèntics en continents separats, fet que confirma la hipòtesi de la deriva continental, partint de que fa milions d’anys els continents haurien d’haver estat formant un únic continent. I aquesta és l’única maenra d’explicar que en algun moment, totes aquestes espècies es trobaven unides en un sol lloc, abans de la deriva.
2.1.
ResponderEliminarEl pi tindrà uns 19 anys aproximadament, ja que les seves anelles fosques o clares sumen 19. O sigui que, cada any seria una anella fosca i una de clara.
L’aristolòquia té uns 4 anys aproximadament, perquè com en el cas del pi les anelles sumen aquests anys. Encara que aquí haruiem de fixar-nos en la zona fosca i la zona amb bombolles blanques.
2.2.
Arizona es troba al sud dels Estats Units, concretament a les següents coordenades: 34º 17’ 12’’ N / 111º 39’ 25’’ O.
2.3.
Wegener hauria deduit que: com que aquests arbres no tenen anells, van crèixer en una zona sense estacions. Com que Arizona està situada en una localització molt al nord de l’Equador i en aquest no tenen estacions,voldria dir que en un passat tant l’actual Arizona com l’Equador estaven junts.
Al que coneixem com l’únic continent, Pangea.
2.4.
Les illes Spitsbergen es torben a l’arxipèlag de Svalbard, al nord de Groenlandia quasi al Pol Nord. A unes coordenades: 78ºN / 16º E.
2.5.
Per justificar la presencia de jaciments en una zona tan pròxima al Pol nord, (on harà seria impossible), en un passat la zona hauria d’haver estat més al sud, on les condicions climàtiques permeten aquests jaciments. Per tant, en algun moment donat aquestes masses de terra que ara anomenem continents van moure’s.
2.6.
Han hagut descobriments de fossils d’una mateixa especie d’esser viu en aquestes zones. Però aquests no podien creuar mar o viure en condicions climàtiques com les d’ara. Això significa que, en un passat aquests territoris estaven en un mateix lloc, per tant no hi havia una separació de mars i les condicions climàtiques eren les mateixes. Això és el que ara anomenem Pangea, l’únic continent i després de tantíssims anys, van anar separant-se fins a la localització actual. AINA Y LUCIA
2.1. Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells concèntrics formats per cèl·lules. Cada any es forma un anell, el gruix del qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les cèl·lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més lent (les cèl·lules són més petites).
ResponderEliminar-Té 22 anys.
2.2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
-latitud 36°
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Hauria interpretat que en aquella zona hi havia les mateixes condicions climàtiques durant to l'any i per tant, no es podrien identificar les anelles ja que no es definirien els anells, sinó tot una mateixa massa. Actualment a aquesta zona si que es diferencien estacions, això significa que a l'antiguitat l'Arizona es trobava situada en un altre lloc de la Terra que tenia unes condicions diferents a les d'ara.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
78ºN16ºE
2.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Perquè aquests jaciments de carbó es trobin ara en el pol Nord, significa que aquesta zona ha patit un canvi climàtic degut al seu canvi de posició en el planeta. Antigament, es situava a l'Equador (on no existeixen les estacions) i amb els anys esva desplaçar fins el Pol Nord.
2.6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener:
Fa 300 milions d'anys el continent era format per un sol, anomenat Pangea. Fa 200 milions d'anys la Pangea es va fragmentar i va començar a viatjar a la deriva fins a arribar a la seva posició actual. D'acord amb aquests fets, les espècies de vegetals i animals es van separar i diversificar.
1. Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells concèntrics formats per cèl·lules. Cada any es forma un anell, el gruix del qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les cèl·lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més lent (les cèl·lules són més petites).Ara hauríem de fixar-nos en els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
ResponderEliminar+Hay 17 anillos en el pino y 3 en el l’aristoloquia. Cuando hay buena temperatura los anillos son mas gordos
2. Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”. Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
+ Arizona esta en unas cordenadas a 40 grados entonces passan todas las estaciones pero hay troncos que no tienen anillos esto quiere decir que el continente de los estados unidos ha movido
3. Per què us he demanat que situeu Arizona? Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement!
+para demostrar que si actualmente Arizona tiene arboles sin anillos
4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
+l’ arxipelag de svalbard esta situado en el oceani Artico.78ºN, 16ºE .
.5. A les illes Spitsbergen hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones pantanoses on vivien. Amb el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen transformar en carbó. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
+El carbono proviene de los arboles que nacen en zonas tropicales , pero se encuentra en el polo norte y es impossible que se haya formado ahi ,entonces habia una deriva continental
6. Ja vàrem parlar del Mesosaurus, recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les mans de Wegener:
+Hace millones de años los continentes estaban unidos lo confirman las pruevas paleontológiques